SPOT

En classe vàrem llegir un llibre anomenat 'spot' que es una obra de teatre dividida en esquetxos. Cada grup tenia que escollir un esquetx i després representar-lo a tota la classe.
Primer vam formar els grups i després l'esquetx que volíem representar. Vàrem estar escollint el personatge que més ens agradara  encara que a mi no em va agradar gens ja que no em feia molta gràcia el que havia que dir perqué quasi tot eren crits.
Alguns dies de classe els utilitzàvem per assatjar i vàrem pensar en el vestuari i en els objectes que utilitzaríem. Al principi estava nerviosa perqué sóc molt vergonyosa, l'experiéncia no em va agradar molt, com que era la primera vegada que actuava no em va eixir bé.

Wiam 3B

SPOT:"Ni gota ni gota".

A classe vam llegir un llibre anomenat SPOT.Aquest contenia diversos esquetxos que teníem que representar els meus companys i jo a classe.A l'acabar de llegir uns quants esquetxos ens dividiríem en grups per triar l'esquetx que volíem representar a classe.La meua companya d'esquetx i jo no vam poder representar l'esquetx el mateix dia que els altres,ja que havíem viatjat a París i no vam poder assatjar tants dies com els nostres companys.

El professor,Vicent Navarro,ja que nosaltres no havíem representat l'esquetx encara,ens va donar una setmana de més per poder assatjar-ho.Mónica i jo decidirem quedar alguns dies de les vacances de pasqua per assatjar,decidir els materials i triar la vestimenta que portaríem el dia de la representació.

Vam triar un esquetx anomenat "Ni gota ni gota"que tracta d'un matrimoni que sempre té problemes per culpa de la mare de Marta(Mónica)la dona del meu personatge(Joan),aquest esquetx tan sols contenia dos personatges que ens va facilitar la triada de l'esquetx.El personatge que em vaig triar,em va agradar molt ja que crec que ho vaig representar com es devia.

El dia de la representació estava un poquet nerviós,ja que mai havia actuat teatre davant la meua classe,pero si abans havia actuat teatre a un cinema de Manises durant 8 anys.Finalment a la meua companya Mónica i a mi l'actuació ens va eixir de meravella ja que a la classe i al professor els va agradar molt.

Fernando. 

LA TACA NEGRA

La història tracta sobre una practicant d'infermeria de l'hospital. Aquesta va relatar la història d'una  nit en la qual fou assignada a l'àrea d'oncologia a l'hospital on ella solia treballar.
Allí li assignaren un pacient que estava agonitzant i que es va mantindre inconscient durant diversos dies. En cert moment del torn de la nit, la infermera va entrar a la habitació i va veure a l'home a la part superior de la càmera. Aquest la va mirar i li va dir "no deixes que se m'emporten" aleshores la dona es va esglaiar i li va preguntar: qui vol fer-ho? Ell li va respondre, senyalant cap amunt: "la cosa negra què està surant en l'aire...
L'home va morir en qüestió de minuts.

Terror a San Jerónimo

La història de San Jerónimo comença cap al 1950,al barri de San Jerónimo (Manises).

Aquest fet,li ocorre a una dona d'aquest barri anomenada Josefa.

Sembla que Josefa va ser posseïda per un esperit,ésser misteriós o qualsevol altra espécie sobrenatural.Tot comença al lloc de treball de Josefa,la qual era al cementeri municipal de Manises on quan acabava de treballar visitava la tomba de son pare.

Un dia Josefa començà a fer moviments estranys amb el cap,a més ,semblava que algú l'arrossegava del monyo pels carrers.Va ser aleshores,després de veure aquestos fets tan inexplicables,quan els veïns començaren a parlar i a investigar aquest fenomen i van arribar a la conclusió que Josefa podia estar posseïda.La gent va quedar encuriosida sobre tot açò ,però mai es va esbrinar que havia succeït i que continuava ocorrent realment a aquell cementeri....

-Què penseu sobre aquest succés paranormal...?

-Si vosaltres haguéreu estat davant aquesta situació,que haguéreu fet?

-Jo per exemple visc al barri del Carmen(Manises),al costat del barri de San Jerónimo,i mai havia escoltat res sobre aquest succés,fins que un dia vaig escoltar-ho per la televisió i vaig encuriosir-me.Comencí a informar-me i a preguntar a la gent del barri de San Jerónimo,que jo personalment coneixia,fins que vaig conéixer l'història perfectament.

-Coneixeu a algú que alguna vegada haja visitat aquest barri,fins i tot el seu cementeri...?

-Comenteu l'article i un salut.

Presentació

               

 Hola som alumnes de 3B, de l'institut IES Riu Turia i anem a fer un blog sobre fenòmens paranormals i misteri. Aquest blog l'hem creat amb la intenció de donar informació sobre casos de misteri i paranormals a totes aquelles persones que mai han escoltat o han tingut una exprencia relacionada amb aquest tema i estiguen interessades.Esperem que us agrade i que us divertiu molt llegint els nostres articles. Un salut i gràcies per la vostra visita al nostre blog.

Cares de Bélmez
La història comença tirant cap al 1940 al poble de Bélmez(Jaén).

Hi ocorre a una de les cases d'aquest poble.Aquest fet misteriós l'han denominat com"les cares de Bélmez", i consisteix en el fet que començaren a aparéixer cares al terra d'una casa.La gent sentia molta intriga per aquest succés i no paraven de visitar la casa per veure les curioses cares.

Maria, la dona de la casa,va manar al seu fill esborrar aquelles cares del terra, però no va poder i,per això,va decidir picar el terra i tornar a posar-hi ciment per cobrir-lo. Després d'un temps van tornar a eixir.S'han fet molts estudis sobre la procedència de les cares i,mai s'ha pogut explicar com es formen o com apareixen al terra aquestes cares misterioses. El que és cert és que les cares continuen a Bélmez.

-Tu que n'opines...?Alguna vegada has conegut o viscut qualsevol succés com aquest?

-Coneixes a algú que haja visitat aquesta casa, per veure aquestes misterioses cares..?

 -Esperem ansiosos les vostres respostes...

EL XIQUET EMBRUIXAT DE LA SECA

Aquest succés va ocórrer en un poble de Valladolid anomenat La Seca a l'any 1971. El periòdics varen publicar la notícia d'un xiquet d'1 any que havia sigut ingressat en la clínica Onésimo Redondo de Valladolid amb nombroses agulles en el seu cos. La principal sospitosa era la seua mare que va utilitzar el seu fill per als seus actes de bruixeria. En ser detinguda va culpar a la seua filla de 3 anys de ser la responsable d'aquell acte, però amb els interrogatoris va confessar. Les radiografies que li varen fer al xiquet mostraven 27 agulles, algunes de 10 cm i altres partides. Estaven en zones mortals, 4 en el cervell, 1 en l'espina dorsal, 3 en els seus pulmons, etc; però estava viu. La mare va estar ingressada en un psiquiàtric i varen donar en adopció al xiquet.

Tu què n'opines? Coneixes algun cas semblant?